Al llarg del segle XX, les avantguardes artístiques van dinamitar els conceptes tradicionals de l'art occidental, el d'escultura no en va ser una excepció. ¿Serà un cos exactament localitzable o serà l'espai que aquell genera al seu voltant —o al seu de dins— mentre es recorregut per l'espectador?¿Serà arbre, bosc o paisatge?¿Serà objecte tangible o concepte?¿Serà estructura matèrica o vehicle semàntic?
Pot un munt de pedres ser considerat una escultura? Us propose com a objecte de reflexió la instal·lació Cementeri jueu. Quan la mire, no puc evitar recordar la visita que un dia llunyà vaig fer al cementeri jueu de Praga. La gravetat d'aquella muntanya de làpides i els vestigis de l'holocaust encara continuen impressionant-me.
Si bé us fixeu, hi trobareu també a la instal·lació alguna referència inevitable a la seqüència final de La llista de Schindler. És la màgia de les pedres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada