diumenge, 22 d’agost del 2021

Pròtesis

Pròtesi / roca calcària tallada / 12,5x12x15,5 cm / 2019

La naturalesa va crear un animal capaç d'implementar les capacitats del seu cos de múltiples maneres. Dels nostres cossos pengen, o en surten, innombrables extensions. Unes vegades, les anomenem eines i, d'altres, pròtesis. En el fons, però, no hi ha gaires diferències, totes dues amplifiquen d'alguna de les nostres capacitats naturals. La nostra tecnologia, la nostra cultura immaterial i fins i tot la nostra "espiritualitat" és un envitricollat conjunt de pròtesis mitjançant les quals realitzem les nostres funcions vitals. El sentit de la vida és una pròtesi –una verbalització o una literaturització que ens ajuda a viure o a malviure, segons es mire–. L'art és una pròtesi més del nostre cervell, una extensió híbrida de la nostra sensibilitat i el nostre enteniment. Explicar l'origen de la discapacitat que desencadena aquesta dependència, la necessitat de l'art, ja seria tota una altra qüestió.

divendres, 13 d’agost del 2021

L'endemà de la nit de Sant Llorenç

L'endemà de la nit de Sant Llorenç
roca calcària tallada / mesures variables / 2021

El solatge que deixen les llàgrimes de “la noche más hermosa” és només aquest precipitat de pedres estelades, residu de la combustió meteòrica incompleta d'una vida fugaç. 

dimarts, 27 de juliol del 2021

Castracions còsmiques

Úranos el capat, déu del cel
roca calcària tallada / 20x40x16 cm / 2021

 
Úranos, el Cel, déu primordial de la mitologia grega era marit de Gea, la Mare Terra, amb qui engendrà una nissaga de fills (titans, cíclops, hecatonquirs) que no deixava eixir del ventre de la seua mare per por a ser destronat per algun d'ells. En una d'aquelles, Gea decidí armar un dels titans anomenat Cronos, el Temps, amb una falç de sílex. I amb aquella arma de destrucció massiva, el fill va tallar els genitals del seu pare. Del líquid seminal d'Úranos en forma d'escuma marina, va nàixer Afrodita i, de la sang, van nàixer el gegants, les erínies i les melíades. Recordeu que allò de galàxia i Via Làctia té a veure amb la llet. 

Amb el pas d'etapes eòniques i innombrables generacions, van aparéixer els humans. I potser aquella castració primigènia va inspirar finalment totes aquelles mandangues psicoanalítiques de la “por a la castració” , el “complex d'Èdip” , etc, etc. Ma se non è vero, è ben trovato