Fam d'artista

Fam / Pedra de Buixcarró / 80x77x27 mm / 2015

En un primer moment, vaig pensar titular aquesta peça Els catalans, de les pedres en fan pans. Després, però, vaig pensar que aquesta pista verbal no seria entesa fora del nostre àmbit cultural i, amb certa sornegueria dadaista, vaig pensar titular-la Cookie. Tanmateix, Fam resultaria un títol moralment més feridor. La fam ens fa escometre actes impensables en èpoques d'abundàncies. I, amb tot, és un dels motors més perennes de la creativitat i del desig de superació humans: "més espavilat que la fam" diuen a les nostres terres.

Illes

Illes / Roca calcària / 135x170x130 mm / 2015

L'escultura en pedra com una mena d'orogènesi humana, els humans en qualitat d'agents orogènics.

Pedreta plorosa

Llàgrima / Roca calcària / 2006

Les pedres com llàgrimes de temps.

Turgència

Turgència / Roca calcària / 20x12x20 cm aprox. / 2007

Després de feta aquesta escultura, vaig pensar que la seua causa llunyana potser calia remuntar-la a la visió de la marmòria i carnal Eva d'Enric Clarassó que hi ha al Museu Nacional d'Art de Catalunya. En aquella ocasió –i potser no n'hi haurà d'altra–, tot i que la sala semblava deserta, vaig reprimir el desig de temptar-li amb les dues mans aquells impressionants pits.

Pedra filosofal

Pedra filosofal / Roca calcària / 10x12x10 cm aprox. / 2011

L'alquímia —aquella vella manera d'entendre la filosofia natural— pretenia explicar com qualsevol substància es podia transformar en una altra. Els estereotips imaginen l'alquimista com algú posseït per la dèria de trobar una substància capaç de transmutar els metall en or.

I tanmateix, incorporaven una bona part de màgia i misticisme en les seves creences i tendien a considerar l'alquímia una pràctica secreta, apta només per a iniciats. En el plànol espiritual, l'alquimista havien de transmutar la seva pròpia ànima abans de transmutar els metalls: havia de purificar-se, preparar-se mitjançant l'oració i el dejuni.

Quin secret amaga aquesta pedra? Siga el que siga, de segur que no l'amollarà sense aquella clau capaç d'obrir tots els panys.

Amistat (sèrie Pedres dialèctiques)

Amistat I / Pedra de Buixcarró / 10x15x8 cm aprox. / 2015
Col·lecció particular de Pep Climent Penalba

Amistat II / Roca calcària / 10x15x8 cm aprox. / 2015
Col·lecció particular de Enriqueta Garcí Pascual

Un còdol és un objecte amb una identitat pròpia. Si el tensionem, tot provant d'escindir-lo en dues meitats sense perpetrar completament aquesta divisió, tenim una imatge de l'amistat.

Charity

     

Charity / Roca calcària / 15x8x8 cm aprox. / 2011

Amb aquesta petita escultura, Miquel Mollà prova de materialitzar l'incòmode regust que ens deixa la caritat quan pretén substituir la justícia. Menys dóna una pedra.

Banyista massissa

Banyista massissa / Formigó armat / 120x50x50 cm aprox. / 1991

Amb el subtítol Homenatge maliciós a les grassones banyistes de Renoir, heus ací el resultat de la relectura d'una petita instal·lació de 1991. L'expose per primera vegada en la IV Mostra de Pintors i Escultors Xativins Fira d'Agost 2015. Quan la vaig concebre i realitzar, fa vint-i-quatres anys, constava d'una peça més que aquesta vegada he decidit excloure. La cama plegada no estava en aquesta posició. El conjunt havia estat concebut com a suport d'una làmina de vidre per a una taula baixa que es diria La resistència del vençut. Llavors era, doncs, un projecte de disseny de mobiliari que potser no ha perdut del tot.

La lletra & la sang

La lletra & la sang / Paper i fusta policromada / 710x5600x60 mm / 2014

Sovint es fa difícil ponderar la càrrega de crueltat que comporta la nostra socialització

Pedra trialèctica

Pedra trialèctica / Roca calcària / 150x100x40 mm / 2014

Hi ha pedres dialèctiques, mentre que d'altres, com aquesta, són trialèctiques sense acabar de tripartir-se.