diumenge, 22 d’agost del 2021

Pròtesis

Pròtesi / roca calcària tallada / 12,5x12x15,5 cm / 2019

La naturalesa va crear un animal capaç d'implementar les capacitats del seu cos de múltiples maneres. Dels nostres cossos pengen, o en surten, innombrables extensions. Unes vegades, les anomenem eines i, d'altres, pròtesis. En el fons, però, no hi ha gaires diferències, totes dues amplifiquen d'alguna de les nostres capacitats naturals. La nostra tecnologia, la nostra cultura immaterial i fins i tot la nostra "espiritualitat" és un envitricollat conjunt de pròtesis mitjançant les quals realitzem les nostres funcions vitals. El sentit de la vida és una pròtesi –una verbalització o una literaturització que ens ajuda a viure o a malviure, segons es mire–. L'art és una pròtesi més del nostre cervell, una extensió híbrida de la nostra sensibilitat i el nostre enteniment. Explicar l'origen de la discapacitat que desencadena aquesta dependència, la necessitat de l'art, ja seria tota una altra qüestió.

divendres, 13 d’agost del 2021

L'endemà de la nit de Sant Llorenç

L'endemà de la nit de Sant Llorenç
roca calcària tallada / mesures variables / 2021

El solatge que deixen les llàgrimes de “la noche más hermosa” és només aquest precipitat de pedres estelades, residu de la combustió meteòrica incompleta d'una vida fugaç. 

dimarts, 27 de juliol del 2021

Castracions còsmiques

Úranos el capat, déu del cel
roca calcària tallada / 20x40x16 cm / 2021

 
Úranos, el Cel, déu primordial de la mitologia grega era marit de Gea, la Mare Terra, amb qui engendrà una nissaga de fills (titans, cíclops, hecatonquirs) que no deixava eixir del ventre de la seua mare per por a ser destronat per algun d'ells. En una d'aquelles, Gea decidí armar un dels titans anomenat Cronos, el Temps, amb una falç de sílex. I amb aquella arma de destrucció massiva, el fill va tallar els genitals del seu pare. Del líquid seminal d'Úranos en forma d'escuma marina, va nàixer Afrodita i, de la sang, van nàixer el gegants, les erínies i les melíades. Recordeu que allò de galàxia i Via Làctia té a veure amb la llet. 

Amb el pas d'etapes eòniques i innombrables generacions, van aparéixer els humans. I potser aquella castració primigènia va inspirar finalment totes aquelles mandangues psicoanalítiques de la “por a la castració” , el “complex d'Èdip” , etc, etc. Ma se non è vero, è ben trovato
 

dijous, 22 d’octubre del 2020

La casa de l'estilita

 





La casa de l'estilita
roca arenisca de Xàtiva / 12x39x12 cm / 2019

El jurat del XXIV Concurs d'Escultura Pere Jou, convocat per l'Ajuntament de Sitges, ha decidit incloure aquesta obra escultòrica entre les 25 finalistes, que estaran exposades des del 24 d'octubre de 2020 fins al 10 de gener de 2021 al Centre Cultural Miramar de la localitat. En breu es produirà la deliberació sobre quines són les peces en què recauen el primer premi i l'accèsit atorgats, respectivament, per l'Ajuntament i la família Jou. 

diumenge, 7 de juliol del 2019

Pedres rodamón


Pedra rodamón / roca calcària / 5,5x12x10,5 cm / 2019
No he trobat en català un terme que transcrivira amb fidelitat connotativa la paraula "canto rodado", "còdol", que en seria la traducció estandard, no recull aquell significat de pedra viatgera, d'ens que ha arribat a ser allò que és com a resultes del seu discórrer pel món.

dissabte, 6 de juliol del 2019

La morada de l'estilita


Goikoetxea (La casa de dalt) o La morada de l'estilita
Pedra calcària / 7x16x7 cm / 2019

Allò que va començar sent un exercici de remembrança de Cristina Goicoechea –pintora valenciana de cognom basc–, va acabar derivant, no sé ben bé per què, al terreny de la mística de Simó del desert i els seus seguidors.

Una altra bona amiga metge, en mostrar-li la imatge de la peça la va relacionar amb les anomenades "morades de l'ànima", observació que em va resultar d'allò més suggeridora.

divendres, 5 de juliol del 2019

Autoretrat 2019




Davant la queixa de Gertrude Stein de manca de paregut del retrat protocubista que Picasso li feia, aquest va espetar-li sorneguerament que ja se li assemblaria. Els bons retrats  són aquells als quals acabem assemblant-nos.

dimecres, 22 d’agost del 2018

dimarts, 14 d’agost del 2018

dissabte, 2 de desembre del 2017

Obstinació


Obstinació / pedra calcària i ceràmica / 6,7x8x10 cm / 2017
A Joan Fuster, Causar-se d'esperar
Col·lecció particular de Daniel P. Grau

De vegades, esperar ens causa, ens constitueix com a éssers estranyament atrofiats que només esperen contra tota adversitat. Pot causar-se un país només a força d‘esperar?

divendres, 17 de novembre del 2017

Voracitat digital


Burger data o Llonça digital / plàstic / ø 12 cm / 2017

Entrant


Entrant / porcellana / 23x23x3,2 cm / 2017

Tots els matins del món


Tots els matins del món / porcellana i ferro / 9,5x21,5x7,2 cm / 2017

La vida resistent


Oubri / ceràmica i fibres vegetals / 6x8x8 cm aprox. / 2017

Celler secret


Celler Secret / llautó, vidre i paper / 16,5x7x7 cm / 2017


dimecres, 16 d’agost del 2017

Vestigi d'harca


Vestigi d'harca / pedra calcària / 2017
A moltes comarques valencianes, saben què significa l'expressió "fer harca" i d'aquesta ancestral lluita és aquest "vestigi" d'amenaça.

Aquesta peça ha estat exposada per primera vegada durant la VI Mostra de Pintors & Escultors Xativins Fira d'Agost.

dilluns, 24 de juliol del 2017

Pedra besadora


Pedra besadora / pedra calcària / 120x95x75 mm / 2017

Aquesta serà una de les peces de la sèrie d'escultures que ara duc endavant i que he decidit titular Vestigis, del progrés de la qual aniré deixant constància al blog. Com podeu comprovar la dèria per les pedres no m'ha bandonat. Si tot va com cal, exposaré per primera vegada aquesta peça a la VI Mostra de Pintors i Escultors Xativins Fira d'Agost 2017.

dilluns, 29 de maig del 2017

Nous


Algunes llavors són tan suggerents, que t'indueixen a pensar.

Nou per obrir sense violència / closca de nou / 41x54x41 mm / 2017
Nou inquietant / closca de nou / 46x60x38 mm / 2017